Dolor neuropàtic
És el dolor per lesió del sistema nerviós perifèric o del sistema nerviós central.
Alguns dels quadres clínics en els quals es produeix dolor neuropàticperifèric són: neuràlgia postherpètica, neuropatia diabètica,neuràlgia del trigemin, lesió o atrapament d’un nervi, radiculitis, etc. Com a exemple de dolor neuropàtic central són: el dolor talàmic o dolor posterior a l’ictus, o dolor posterior a lesions medul·lars.
Sol ser un dolor mal localitzat, difícil de descriure (fred, dolor cremant, dolor lancinant, descàrregues elèctriques, burxades amb agulles, opressiu, molèsties al frec, etc.) i que pot persistir fins i tot després que la causa que aparentment el va produir hagi desaparegut (per exemple curació de les lesions de l’herpes o el dolor d’una cicatriu ja curada, després d’una intervenció). És important saber que un dolor neuropàtic sovint persisteix, encara que no s’observin lesions evidents. I per tant pot no ser entès per l’entorn.
Així mateix, cal diagnosticar-ho, ja que el tractament és diferent del dolor nociceptiu.
Neuropatia diabética
En les persones que pateixen diabetis, els nervis poden resultar danyats a causa d’una disminució de flux sanguini i un nivell de glucosa alt. Com a conseqüència, la persona afectada arribarà a perdre sensibilitat, i a percebre de manera incorrecta les sensacions tàctils. Principalment, sofriran danys els nervis als peus i a les mans. A més, els nervis que controlen la digestió poden resultar danyats i així portar a digestions lentes i pesades, acidesa gàstrica, nàusees, restrenyiment, diarrea. A vegades, la neuropatia diabètica comporta canvis en el sistema cardiovascular i a tenir una freqüència cardíaca alterada.
Distròfia simpàtica reflexa
Anomenada també síndrome de dolor regional complex, és una malaltia que afecta una o més extremitats, generalment els braços, cames o peus. Es tracta d’un mal a un nervi o un teixit generat per un traumatisme gran (fractura) o fins i tot lleu (esquinç). El pacient sofreix un dolor amb cremor forta, nota inflamació i canvi de color de la part afectada. Resulta molt important detectar aquesta malaltia en la seva etapa primerenca.
Neuropatía post-herpètica
Es tracta de la pitjor complicació de l’herpes zòster, un virus caracteritzat per una erupció dèrmica vesicular a la regió d’un dermatoma cutani.
Qualsevol àrea del cos, des del cap i cara fins a la cama i peu, es pot veure afectada, encara que generalment d’un sol costat. Pot provocar dolors intolerables, continus, cremants o punxants, al llarg d’un nervi i les seves ramificacions, que no desapareixen en el transcurs d’un mes després d’una lesió cutània. Aquesta malaltia sol alterar profundament la qualitat de vida del pacient.